Reial Club Maritim Barcelona

HISTÒRIA DEL RCMB

El REIAL CLUB MARÍTIM DE BARCELONA va "néixer" el 1902, com a "Real Club de Barcelona" al acordar fusionar el "Real Club de Regates" (dedicat fonamentalment  al Rem des de feia més de 20 anys) amb el "Real Yacht Cub'' (dedicat fonamentalment a la Vela i d' una antiguitat similar).

L' objectiu del nou Club segons consta en acte fundacional era "desenvolupar l' afició als esports marítims, realitzar regates de vela i de rem i fomentar el progrés de la construcció naval".

El primer local social era un edifici flotant que havia estat prèviament la seu del "Real Cub de Regatas" i que estava amarrat prop de la Barceloneta si bé posteriorment va ésser traslladat al Moll de les Drassanes davant l' edifici de la Duana.  Però fins aquesta localització "definitiva" havia patit nombrosos trasllats per conveniència de la direcció del Port i sempre en indrets massa allunyats del  que aleshores era la ciutat, fet que havia dificultat enormement el seu accés  i per tant la continuïtat dels socis.

L' any 1909, es van produir grans discrepàncies entre els socis i la Junta Directiva del moment, el que traduïa les discrepàncies entre els socis de rem i els de vela, entre els més joves i els més grans i també entre els provinents  d' un i d' altre clubs fundadors. En plena situació conflictiva es va convocar una Junta General de socis (31-1-1909) en la que s' aprovà una candidatura per la nova Junta Directiva.

En aquesta candidatura es mantenia com a President al Sr. De Olano, però es canviaven la majoria  dels components de la directiva, en contra de la voluntat del President.

Com a conseqüència de la crisi interna el President, que a la vegada era el principal accionista de la seu social, el Club li devia 375 pessetes, va decidir embargar-lo, es va constituir en President d' una comissió liquidadora i va desnonar  al "Real Club Barcelona" i a la majoria dels socis del local ocupat fins aleshores, en benefici dels socis accionistes, amb els que va constituir un nou Club, el "Real Club Náutico", que va quedar-se amb l' edifici del "Real Club de Barcelona" (l'  edifici de l' antic Real Club de Regates).
La Junta Directiva del desnonat "Real Club de Barcelona", sense President, després d' un període de reunions en diversos indrets barcelonins, va llogar un pis a la Rambla com a seu provisional i una barcassa per construir-hi un pavelló per a  l' activitat esportiva. Així mateix va procedir a escollir com a President al Sr. Rafael Morató que demostraria al llarg dels seus mandats ser una persona d’enorme importància per al futur del Club.
L' agost de 1910 els socis de l' entitat, uns 200, van disposar d' un edifici flotant provisional que com l' anterior va ésser fondejat al Moll de les Drassanes, molt a prop de l' antiga seu social ocupada llavors pel Real Club Náutico.

El març de 1911 aquell local social va ésser substituït per un altre més adient per les necessitats del Club, gràcies a l 'emissió d' obligacions per un total de 15.000 pessetes amortitzables en dos anys i que va ésser amarrat al  mateix emplaçament. Durant aquest període i sota la iniciativa del Sr. Morató es van iniciar les accions per a la construcció d' un nou edifici en terra.

El 19 de juny de 1911 es va publicar la Reial Ordre per la qual es feia la concessió al "Real Club de Barcelona" per la construcció d' un edifici "monumental" destinat a local social, de l' angle Sud del Moll de Barcelona (angle Sud de l' actual  Estació Marítima).
Uns mesos més tard (11-XII-1911) es va procedir a l' emissió de títols de crèdit de 1000 i 100 pessetes per valor de 250.000 pessetes per a la realització de la seu social segons el projecte presentat per l' arquitecte Eduard Ferrés.  Els títols es van cobrir entre els socis però l' elevat cost del projecte original va donar lloc a que finalment s' optés pel projecte de l' arquitecte Enric Sagnier que va ésser el que es va portar a terme, començant les obres a l 'octubre  de 1912 i finalitzant-les el desembre de 1913, si bé la inauguració oficial no es va produir fins el juliol de 1914. L' edifici flotant anterior va ésser venut al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria que posteriorment crearia  la secció d' esports marítims amb el nom de Club de Mar
El 25 de gener de 1913 a proposta del President del Real Club de Barcelona, el Sr. Morató, es va procedir per acord de la Junta General a canviar el nom del Club que es va passar a dir Real Club Marítimo.

La nova seu del Real Club Marítimo d' estil modernista havia estat construït amb les aportacions dels socis si bé el terreny era propietat de la Junta d' Obres del Port que cobrava anualment per aquest concepte un petit cànon. El nou edifici  de proporcions desconegudes a l 'època en els ambients nàutics i marítims estava coronat per una emblemàtica i magnífica cúpula amb una alta torre circular amb mirador que ressaltava notablement sobre totes les construccions del Port  i que junt amb les torres metàlIliques de Sant Sebastià i Jaume I van ésser durant molts anys una imatge característica que comentaven tots els visitants del Port de Barcelona.
L' edifici social del Marítim disposava aleshores de grans salons i galeries per les festes i reunions, sala de juntes, billars, biblioteca, gimnàs, bar-restaurant i un "Hall" enorme. Les instalIlacions esportives eren l' admiració de tothom  ja que tenia un ampli hangar per embarcacions, vestidors, dutxes i altres serveis. En aquell moment el Marítim comptava amb tres seccions esportives que després han estat tradicionals: rem, vela i motonàutica, però a més s’hi donaven  classes de gimnàstica, d' esgrima i boxa.

En aquest període el Port de Barcelona i els barcelonins van ésser testimonis d' una gran activitat esportiva, les tensions amb el Real Club Náutico van oblidar-se, donant pas a una lleial competència ja que el Marítim tenia rem, vela i  motonàutica; el Club Náutico vela i motonàutica, i el Club de Mar rem i vela.
Durant el llarg període comprès entre els anys 1914 i 1939 el Marítim va patir totes les repercussions socials de l 'època amb reiterades picabaralles i enfrontaments entre els socis per motius polítics i socials.
Aquesta situació al Club, era un fidel reflex de l 'enfrontament social que vivia la societat d’aleshores. Recordem que l' any 1914 va començar la guerra europea (la lª Guerra Mundial) i que a Catalunya el mateix any va ésser escollit  en Prat de la Riba com a President de la Mancomunitat de Catalunya i es va produir una important lluita per la recuperació del català i del catalanisme, així com una notable agitació social fruit de la crisi econòmica i social (avalots,  vagues, atemptats, etc.) liderada pels sindicats i grups d' orientació anarcosindicalista.
La conflictivitat social laboral i política dels primers anys de la dècada dels 20 va desembocar en un cop d' estat i la proclamació de la dictadura d' en Primo de Rivera (1923-1930) que va dissoldre la Mancomunitat i silencià tant el moviment  catalanista com l' obrer. També cal recordar en aquest període l' impacte que va tenir a Barcelona l' Exposició Internacional de l' any 29 i l' aparició de les primeres emissores de ràdio. La primera a tot estat fou Ràdio Barcelona creada  l' any 1924.
L' any 31 es va proclamar la 2ª República i amb aquesta es va produir de vell nou el ressorgiment del catalanisme. En aquest període el Marítim va prescindir del prefix de Real, passant a ésser la denominació del Club, Club Marítimo  de Barcelona. Posteriorment el començament de la guerra civil a l' any 36, la constitució del "Comitè de Control e Intervenció Obrera" que va regir el Club els primers anys de la guerra, l' intent d' incautació del Club per part de les  “Juventudes Libertarias”, el trasllat de gran part del material esportiu del Club a una finca del Vallès per protegir-lo de la guerra i finalment la caiguda de Barcelona i el final de la guerra, van marcar la vida del Marítim durant  aquells anys.
Durant la guerra el Club Nàutic es va cremar i al finalitzar aquesta va construir la seva seu social a l' altre costat de l' estació Marítima de nou a prop del Marítim. En aquest llarg període els presidents Rafael Morató i Artur Sedó  i el Delegat del Comitè de Control Obrer, en Gabriel Vadell, mariner del Club, van ésser essencials cadascun des de la seva posició política i social per la pervivència del Marítim.
Acabada la Guerra Civil en el difícil període de la postguerra de nou fou President Artur Sedó qui per les seves vinculacions "al régimen" va poder ajudar al Marítim a anar-se refent i reprendre les activitats esportives i socials.
Malgrat els ajuts, el període de recuperació i a la vegada restauració de la seu social es va anar
perllongant en el temps i l' any 1952 el Sr. Joan Sedó, fill de l' Artur, aleshores President, va nominar una Comissió per estudiar el projecte de reforma del Club a fi d' adequar-lo a les noves necessitats esportives i socials en consonància  amb els canvis socials de l 'època. Aviat es va fer palès que la Junta d 'Obres del Port necessitava l' emplaçament del Marítim per les creixents necessitats portuàries i després d' infinitat de gestions i negociacions que van durar  des de l'any 54 al 57 es va assolir l' acord de traslladar-lo. Mentre, l' any 54 el Marítim va restituir el prefix de Real al nom de l' entitat que va passar a dir-se "Real Club Marítimo de Barcelona".
L' acord assolit entre el Marítim i la Junta d' Obres comportava, construir un nou club al Moll d'Espanya a càrrec de la Junta d' Obres que posteriorment arrendaria al Marítim per un cànon anyal de 56.712 pessetes i així mateix indemnitzar  el Marítim per la pèrdua de la seva emblemàtica seu social amb 196.213 pessetes ja que l' edifici havia estat pagat pels socis. Per finançar part de les noves instalIlacions i el trasllat, el Marítim va introduir la quota d' edifici de  1000 pessetes a tots els socis i de    2000 pessetes més drets d' entrada pels nous socis. Així mateix va proposar la subscripció d' un préstec voluntari pels socis i va rebre la quantitat de 50.000 pessetes com a donatiu a fons perdut del  expresident Artur Sedó.

El 23 de maig de 1959 es va procedir a la inauguració oficial del nou edifici social i poc després es va procedir a l' enderrocament de l' edifici antic, el més emblemàtic que ha tingut el Club del què només se’n salvaren les  palmeres que encara donen ombra al Club actual.
Només dos anys després de la inauguració el President Sr. Joan Sedó ja comentava en una " Junta General Extraordinaria de Socios" que en un futur molt pròxim el local actual seria insuficient i preveia les dificultats de creixement en la  zona i ja parlava de la necessitat de construir una piscina i una màquina de remar. Però no fou fins al 1964 que es va fer la primera obra important en la nova seu social, el cobriment d' una terrassa de quasi 200 m2 en la 2a planta del Club per  la construcció del Restaurant.
El 1967 es va procedir a la decoració i moblament de la planta noble, el 1968 a la construcció de la màquina de remar, la piscina i el gimnàs i a l' ampliació de les palanques, hangars i vestidors.
A finals dels anys 60 i principis dels 70 la saturació de les instalIlacions del Marítim i sobretot les
dificultats del Club per practicar les activitats esportives estatutàries, rem, vela i motonàutica ja es començaven a posar de manifest. L' augment del tràfic portuari impedia la pràctica del rem en condicions, la prolongació del Moll  de Llevant dificultava enormement la pràctica de la vela lleugera, que per raons de seguretat no es podia practicar dins del Port i contràriament al llarg de la costa catalana començaven a proliferar els clubs i les instalIlacions esportives  idònies per practicar la vela.
Així mateix en els llacs i pantans d' aigües tranquilIles es creaven instalIlacions esportives per la
pràctica del rem olímpic i lúdic.
Durant els anys 70 i 80 es fan nombrosos estudis i propostes per traslladar la pràctica esportiva de competició i els entrenaments a d' altres indrets; el projecte de la llacuna del Remolar del delta del Llobregat no va prosperar, però si que  ho va fer una petita instalIlació a la "zona del gas" dins del Port però ja en la zona franca. Al mateix temps es va procedir a remodelar part de l' edifici i es va construir la sala de jocs, la nova biblioteca, un habitacle a l' hangar de vela  etc. El 22 de juny de 1976 es va procedir a normalitzar el nom del Club que des d' aleshores es diu Reial Club Marítim de Barcelona.
L' any 1982 es va celebrar el 80e aniversari del Marítim, que sota l' impuls d' en Joan Granados,
aleshores President, va obrir un període d' unitat i d' esperances. El Club n’estava molt necessitat després d' uns anys de divisions i picabaralles.
Però l' esdeveniment que ha tingut més influència en el nostre Club en els darrers anys ha estat primer la designació i després la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona i totes les transformacions que per aquest motiu van produir-se  a la zona on el Club està ubicat i en les instalIlacions esportives nàutiques tant a Barcelona com a Catalunya.